Xiomara Abello amb banda simfònica
De bandes i volades ens convida a obrir una porta.
Una porta que ens mostrarà tot un món per explorar juntes.
Un món ple d'espills que reflexen la nostra història, el nostre present i el nostre passat, la nostra terra... i que podrem mirar mentre posem un peu en altres cultures, territoris i pensaments que ens permetrans vore més enllà de nosaltres.
La xicoia és una planta que a la primavera transforma la seua groguenca flor en una esfera airosa, semblant al cotó. Els xiquets i xiquetes juguen a bufar-la, fent volar les espores fins on la vista es perd.
Així van nàixer aquestes cançons, a la vora mediterrània, i com a espores van volar tan lluny fins creuar l'oceà. Amèrica Llatina les va acollir, i allí van reposar i rebrotar de nou, donant lloc a noves flors: les que aquest projecte ens presenta, reflectint els viatges d'anada i tornada d'unes cultures que s'han nodrit i ofrenat mutuament amb la música.
Un viatge on la música, la paraula i la vivència s'interpel.len per obrir les portes a unes mirades i cultures que no podran més que enriquir la pròpia.
De València a Lisboa ens recorda que,
tot i capficar-nos en dibuixar fronteres,
existeix un espai comú d'on totes partim
habitat per desitjos, necessitats i anhels conjunts.
La música popular i la tradició
ens obrin la porta d'aquest espai:
mirall per no oblidar-nos que, al remat,
som éssers humans i socials per igual.
I que a voltes les fronteres
no són més que un dibuix sobre paper.
Una veu i una guitarra, a voltes acompanyades,
conjugades per retrobar-se amb la música i vida del
cantautor cubà Silvio Rodriguez.
Cançons que han marcat una generació, que ens ajuden
a narrar part de la història, repletes de poesia, tendresa,
humanitat, realitat, onirisme...